"SIGUES AUTÈNTICA"

Molt en relació amb el títol d'aquest blog, "Your smile", Carmen Garcia Ribas proposa el somriure i una correcte respiració per afrontar les nostres pors, sobretot quan pretenem comunicar.

“Sigues autèntica”

Carmen Garcia Ribas proposa la gestió de les pors per assolir objectius professionals i personals

“Respira, i somriu” és el que Carme Garcia Ribas, periodista i especialista en comunicació estratègica i empresarial, recomana per aconseguir una comunicació eficaç. I, realment, ella segueix el seu lema al peu de la lletra. Amb una actitud propera, gairebé amigable, ens parla d’un dels temes en què més treballa darrerament: la gestió de les habilitats emocionals d’homes i dones.

Amb la naturalitat d’una especialista en comunicació, Garcia Ribas ens comenta que el model mental de la dona es basa en la por a no ser estimada, actitud que caricaturitza amb el nom de síndrome Maripili.

En aquesta mateixa línia, i a diferència del que potser molts pensen, Garcia Ribas senyala que els homes també tenen por, però en aquest cas “por al fracàs”. Així, intentant desacreditar aquelles idees tradicionals sobre que els homes no temen, Garcia Ribas és clara: “Tots tenim por, no és una cosa negativa, però hem d’aprendre a gestionar-la”. Tanmateix, reconeix que la por al fracàs dels homes no és generalitzada i que, en canvi, la por a no ser estimades de les dones sí: “No tots els homes són Manolos, però en canvi totes les dones són Maripilis”, comenta utilitzant els noms que ella mateixa ha ideat amb enginy còmic per definir les actituds temoroses d’ambdós sexes.

“Les dones tenim por a no ser estimades”

Mentre parlàvem amb Carmen Garcia Ribas, no se’ns va escapar allò de dir que el nostre comentari seria un pèl estúpid perquè, segurament, haviem aconseguit crear un ambient de confiança, sense cap mena de temor o inseguretat. Segons Garcia Ribas, aquest hagués sigut un comportament limitatiu per part nostra, un comportament per “fer-nos estimar”. I realment és un comportament d’allò més comú. La inseguretat i la por al rebuig limiten a la dona les seves habilitats comunicatives i, com a conseqüència, la perjudiquen: “Un comportament per fer-te estimar, com tot el que provoca la por, l’únic que aconsegueix és tot el contrari: que no t’estimin i, a sobre, que no t’estimis ni tu”. I és que, segons Garcia Ribas la dona que no identifica les seves pors, la Maripili, “no s’estima” i no és “autèntica”.

Quan li preguntem si el síndrome Maripili s’està convertint en un moviment, Carmen Garcia Ribas dubta: “Si resulta que tothom està intoxicat, potser sí que és un moviment. Però és un moviment que no té cap nom, per això s’està generant el terme de síndrome de Maripili”. Però matissa: “En tot cas seria un model estratègic”. I és que la professora considera que no cal que els síndromes Maripili i Manolo generin un moviment perquè no fan aparèixer un “nou home” o una “nova dona”, sinó que la seva gestió “destapa” les identitats pròpies.

En relació amb això, li preguntem si considera que la paritat pot aconseguir millorar la situació de la dona en l’àmbit laboral. Carmen Garcia Ribas ens contesta que sí, però dóna una gran importància a fer-nos entendre la diferència entre paritat i igualtat: “Quan parlem d’igualtat ens fem una trampa molt important, perquè agafem el model masculí”. I afegeix: “Jo defenso la identitat”.

“S’han de proposar models de lideratge basats

en la cultura de les dones”

Carmen Garcia Ribas ens explica que avui en dia, moltes dones directives encara busquen l’aprovació masculina quan assoleixen cert èxit o responsabilitat empresarial i que, per tant, segueixen sent Maripilis. “M’heu deixat entrar al vostre galliner, sóc com vosaltres”, pensen aquestes dones a criteri de la periodista. En aquest sentit, Garcia Ribas lamenta que les dones directives imitin els comportaments de líder dels homes i proposa “models de lideratge basats en la cultura de les dones”. I és que, Carmen Garcia Ribas considera que els codis de conducta que distingueixen severament homes i dones en l’àmbit de l’empresa han quedat obsolets i que, tot i així, no han estat substituits per models nous.

“L’alternativa a ser Maripili

és ser estratègica”

Segons Garcia Ribas, en l’àmbit empresarial el síndrome Maripili provoca actituds d’autosabotatge i submissió en les dones, actituds que s’han d’identificar, corregir i superar: “L’alternativa a ser Maripili és ser estratègica”, puntualitza. Quan li preguntem pels homes, l’especialista ens explica com, en el cas masculí, la por al fracàs condueix a actituds “agressives i arrogants” que també s’han de gestionar a partir del reconeixament dels propis temors.

Però a mida que parlem amb Carmen Garcia Ribas, veiem que això de reconèixer les pors és també diferent entre homes i dones: “A les dones dir que tenim por no ens costa, i als homes sí”, afirma Ribas. A nivell d’anècdota, i per exemplificar-nos el que ha comentat, la professora ens explica com, en un seminari per la gestió de les habilitats emocionals dirigit a homes amb alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, va preguntar als alumnes qui tenia por. Cap va respondre inmediatament. Al final, però, després que un dels directius aixequés la mà i admetés que realment tenia por, tota la resta ho va fer. Segons Garcia Ribas: “Aquest primer era el més valent”.

L’àmbient femení que impregna la nostra conversa es transmet, també, en la línia de les preguntes i les respostes. Concient de la nostra curiositat per l’actitud autolimitativa de les dones, Carmen Garcia Ribas ens respon amb entusiasme totes les preguntes que li fem sobre el tema. Mentre ens explica els orígens d’aquest tipus d’actituds limitatives femenines, Garcia Ribas fa referències constants a certs rols socials que considera erronis: “Et diuen que tens l’obligació de tenir una vida familiar, perquè si no no tens permís per tenir-ne una de professional”, lamenta.

Segons ella, la dona ha de substituir el model mental de la “submissió” pel de la “negociació”, gestionant, així, les pors que no li permeten assolir els seus objectius.

“Els mitjans de comunicació reforcen sempre l’estereotip”

Mica en mica, la nostra conversa va derivant cap un altre dels temes que Carmen Garcia Ribas i nosaltres tenim en comú: el periodisme. Com a periodista, Garcia Ribas mostra una actitud crítica amb els mitjans pel que fa al manteniment dels tòpics que condueixen a les actituds de Maripili i Manolo: “Els mitjans de comunicació reforcen sempre l’estereotip”. I precisa: “Tota la gamma de coses que fan les dones en el món professional no surten mai”.

Davant la nostra curiositat, Garcia Ribas ens adverteix que “tothom alimenta el tòpic” però matisa que, encara que trencar-lo és “feina de tots”, les dones haurem de “gestionar les nostres pors i les pors d’ells”.

Amb tot, després d’una conversa interessant, fluïda i d’un to col·loquial i molt amigable, ens despedim de Carmen Garcia Ribas qui, abans, no dubta en donar-nos un darrer consell: “Donar-te permís per ser és la clau. Sigues autèntica”.